La consecució d’un marc d’estabilitat social ha estat una persecució constant de l’ésser humà, com a eina de supervivència. Des de la transició dels nòmades als sedentaris, en l’establiment de les primeres comunitats locals, s’ha buscat l’assoliment de protecció. El desenvolupament de la història, i especialment en les darreres dècades posteriors a les revolucions industrials, han permès que el marc d’estabilitat s’ampliï i que la cerca per aquesta protecció estigui encaminada a investigar en el futur.

En el passat la preocupació era el futur immediat, la provisió d’aliments i la seguretat a escales petites. Maslow teoritzava la jerarquia de les necessitats humanes; un cop assolides necessitats més bàsiques com les fisiològiques apareixien preocupacions per assolir altres, tals com la seguretat, les relacions personals, el reconeixement i la realització. Amb la globalització, aquestes preocupacions es donen però a un nivell ben diferent. El desenvolupament científic i tecnològic ens ha donat eines per comprendre el món de forma més àmplia, però alhora ens permet especular sobre el que encara ha de succeir.

La prospectiva és la ciència que estudia el futur. En aquest monogràfic hem volgut conèixer una mica més en profunditat en què consisteix aquest àmbit d’investigació i treball, i què n’opinen politòlegs i sociòlegs sobre el que ens depararà el futur en qüestions com la política, la seguretat, el medi ambient, o el gènere, entre d’altres.

Iniciem el monogràfic amb una introducció a aquesta ciència, amb l’article del politòleg Cristian Rodríguez, Que és la prospectiva?. Seguidament també ens preguntem amb l’article del politòleg i sociòleg Antoni Biarnes, Per què és tan difícil predir el futur?. El tercer article l’ha realitzat el també doctor en Ciències Polítiques Román Castro sobre el desenvolupament de La política al segle XXI, en què s’analitzen elements com el llenguatge, els partits polítics i la seva relació amb la ciutadania, entre d’altres aspectes. El quart article s’enfoca entorn a Ladefinició de polítiques públiques i la necessària relació amb la prospectiva, per l’expert en la matèria, Jordi Serra Pino.

Els darrers tres articles estan enfocats a temàtiques concretes que ja avui preocupen als gestors polítics i a la societat. La catedràtica en Sociologia Marina Subirats reflexiona a Les dones: quin futur ens espera?, sobre la prospectiva a nivell de gènere i igualtat. La politòloga Isabel Junquera ens parla de El canvi pendent en matèria ambiental. Finalment, l’economista i politòleg Xavier Ferrer ens ofereix una anàlisi sobre Seguretat i defensa de la Unió Europea.

A més, entrevistem a dos catalans que han treballat en qüestions de prospectiva. D’una banda, parlem amb el periodista Josep Puigbó, presentador i director del programa “El dia de demà”, que analitza el futur posant com a frontera l’any 2050 sobre temes diversos (socials, econòmics, laborals…). D’altra banda, el Doctor d’Economia Francesc Roca ens parla del seu llibre “Per comprendre el futur”, un clàssic en l’anàlisi dels estudis prospectivistes moderns.

Miguel Morilla Hernández, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UPF / Redacció