Des de la Comissió de gènere del Col·legi ens hem plantejat el repte d’analitzar les qüestions que afecten la nostra professió i també la nostra societat des del punt de vista de la perspectiva de gènere.

La Comissió de Gènere del Col·legi es constitueix el juny de 2017. Conformada per persones expertes en les nostres disciplines –ja sigui per formació, dedicació professional a les polítiques de gènere o sensibilitat amb la temàtica- té com a objectiu enfortir l’especialització, impulsar estudis, projectes o formació en gènere, i també, exercir la representació del Col·legi al Consell Nacional de les Dones de Catalunya i a l’Observatori d’Igualtat de Gènere, així com en d’altres institucions, moviments i projectes relacionats amb els objectius de la Comissió com per exemple, la Taula de pressupostos amb perspectiva de gènere i la Taula del Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, la Comissió de Dones de La Intercol·legial, l’associació Copersona.org o la plataforma FeministeEurope.org. Per últim, la Comissió és també un espai de trobada de les persones col·legiades a través de la qual  es vincula l’opinió d’aquestes sobre les temàtiques de gènere als mitjans de comunicació.

La superació del model patriarcal de societat, la construcció de noves masculinitats, l’apoderament de la dona o l’equiparació de quotes d’igualtat més representatives entre gèneres, són alguns dels eixos que ens guien per impulsar el canvi de paradigma mental necessari per assolir la veritable igualtat entre gèneres. El nou marc mental ha d’impregnar al legislador, als poders polítics, a l’economia, a la cultura, a la comunicació, a la justícia, a la seguretat, a la religió i als models familiars i comunitaris. I cal que es faci mitjançant l’educació i la sensibilització cap a un nou model que permeti el desenvolupament i el benestar de les persones amb independència del seu gènere.

A nivell global tenim una oportunitat única gràcies a l’Agenda 2030, aprovada per les Nacions Unides el mes de setembre de 2015. Es tracta d’una crida conjunta a països i agents, per a assolir els 17 objectius de desenvolupament sostenible. L’objectiu 5, relatiu a la igualtat de gènere, no només vincula països i governs, sinó que interpel·la a actors, institucions, empreses, ciutadanes i ciutadans i reconeix el fet  que vivim en un món interdependent on totes les accions particulars o col·lectives influeixen en l’escenari social i econòmic.

A nivell local, les lleis aprovades pel Parlament català garanteixen la igualtat, l’equitat i l’eradicació de violències o discriminacions vers les persones per motiu del seu gènere, tal com recullen la Llei 17/2015 del 21 de juliol, d’igualtat de dones i homes, la Llei 11/2014 del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i la Llei 5/2008 de 24 d’abril del Dret de les Dones a eradicar la violència masclista.

Aquest monogràfic compta amb articles de diverses politòlogues i sociòlogues: una professora de la Universitat Pompeu Fabra, una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya, una investigadora en formació de la Universitat Carles III de Madrid i de la University of St.Thomas-Minnesota, així com de professionals del gènere col·legiades i persones convidades com Alba García, Secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI i de Temps Socials-Laborals de CCOO.

Tània Verge ens parla de com la ceguesa al gènere en els continguts i en les obres treballades en els graus en Ciència Política comporta un dèficit formatiu greu que condiciona la capacitat de pensament crític de l’alumnat i limita les seves competències professionals.

Grace Maruska ens fa un diagnòstic exhaustiu de la implementació de la perspectiva de gènere en els plans d’estudis de grau en Ciència Política i Sociologia a les universitats catalanes i identifica l’impacte de la ceguesa al gènere en les futures professionals.

Lídia Arroyo i Eugènia Bretones presenten l’Observatori de la Igualtat de Gènere creat l’any 2017 com a instrument per a conèixer la dimensió de les desigualtats de gènere de la societat catalana així com l’anàlisi de les polítiques públiques com a instrument per a l’eradicació de la violència masclista, els estereotips de gènere i les desigualtats per raó de gènere.

Alba Garcia i John Diop analitzen l’ocupació de les dones immigrades extracomunitàries a Catalunya, i retraten com la segregació professional, les desigualtats laborals i l’exclusió social s’acarnissen especialment en les dones, amb una major incidència en el cas de les dones immigrades.

Alícia Valdés fa una aproximació de la qüestió del gènere en la violència sexual, que avui dia s’exemplifica en la cultura de la violació, que ha entrat en l’agenda pública a partir del cas de ‘La Manada’. No només ens aporta una definició de la cultura de la violació, sinó que introdueix la perspectiva de gènere en l’actual codi penal i les polítiques públiques contra aquest tipus de violència vers les dones.

En l’espai de l’entrevista, parlem amb la Presidenta de l’Institut Català de les Dones i Presidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya, Núria Balada i Cardona, sobre la política de gènere i les reivindicacions feministes, l’estat d’execució de les lleis per a la igualtat efectiva de les dones a Catalunya i els principals obstacles a superar en un futur proper.

Per últim, parlem amb la Responsable de la Comissió de Gènere del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Eugènia Bretones i Espejo, sobre les motivacions per la constitució d’aquesta Comissió, els objectius i l’avaluació del context actual i els principals reptes a assolir en les qüestions de gènere.

Eugènia Bretones. Responsable de la Comissió de Gènere del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.