Els degans i deganes i presidents i presidentes dels col·legis professionals d'aquesta sectorial es van posicionar a través d'aquest manifest 'en contra de totes aquelles polítiques d’austeritat que, sense cap política de reactivació econòmica, no porten a superar la profunda crisi del país a la vegada que es redueix sensiblement la qualitat de vida de les persones', incidint en qüestions com la pobresa infantil, el risc de malmetre la qualitat de l'educació dels joves, la manca d'atenció als col·lectius més vulnerables, la reducció de les aportacions econòmiques en les polítiques d'ocupació i la destrucció de llocs de treball.

Alhora, la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats va voler reafirmar en aquest manifest el seu compromís amb la societat civil i la voluntat de contribuir a la ràpida recuperació econòmica i social de Catalunya.

'S'ha de generar activitat i activisme'

El politòleg Joan Subirats i la pedagoga Violeta Núñez van ser els ponents d'aquesta taula conduïda pel periodista Vicenç Relats i on van assistir una setantena de persones.

Ambdós ponents van emfatitzar en la necessitat d'activar l'espai i el bé comú a través de la participació de la societat civil en la gestió pública. 'S'ha de generar activitat i activisme', en paraules de Joan Subirats. Una opinió compartida també pel públic assistent, entre ells Pepín de la Rosa, president del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, qui va assegurar que 'hem de recuperar els vells clàssics del bé comú i l'economia social. Tots fem política'. De la Rosa va parlar també de la importància de resistir contra la destrucció de l'Estat del benestar. Un clam amb el qual la pedagoga Violeta Núñez està totalment d'acord, però on va voler afegir que 'la malenconia mai ha servit per a solucionar problemes del present i molt menys per a imaginar un futur. S'ha de resistir però a la vegada pensar en alternatives'. 'Hem de pensar les noves armes en comú', assegurà.

En opinió del politòleg i economista Joan Subirats 'hem de resistir. No s'ha de donar cap batalla per perduda', però també 'hem de pensar que no tot el que hem fet ha estat correcte. S'ha de fer un exercici autocrític'. Segons Subirats 'hem delegat en l'Estat moltíssimes capacitats i hem deixat de defensar-les. Ho hem convertit en una posició massa clientelar. Si defensar el paper de l'Estat és defensar que ens ho faci tot això no té cap sentit'. Pel catedràtic 'hem d'anar cap a una democràcia més participativa. Perquè l'Estat segueixi sent un element de transformació l'hem de continuar sentint nostre'. Subirats va anar més enllà assegurant que 'fins fa uns anys la política institucional era la solució als conflictes socials. Ara és part del problema', concloent que 'si els poders públics volen mantenir els seus rols seran superats'.

Ponents i públic van estar d'acord en la necessitat d'acció, participació i implicació social per part de la ciutadania en la gestió i la vida pública, i de l'acompanyament d'aquest procés per part dels professionals, peça clau per a aconseguir-ho. En aquest sentit Violeta Núñez va voler alertar sobre 'l'ensenyament protocolari i repetitiu' que estan rebent actualment els estudiants universitaris i va recordar que 'la universitat és la possibilitat de pensar en comú'.

Disponible l'àudio de la taula rodona