A la cruïlla entre els estudis urbans i la ciència política, aquest llibre analitza la dimensió política de la metropolització a partir del cas de Montreal. Quins són els factors que expliquen la construcció d'un model de governabilitat metropolitana i quina és la contribució dels actors locals en aquest procés? Els moments de canvi institucional permeten constatar la importància de les variables institucionals (l'organització de l'Estat i cultura política) i del paper dels actors locals, especialment dels electes dels municipis afectats. En aquest sentit, Montreal esdevé un laboratori excepcional pel caràcter controvertit de les reformes que han tingut lloc entre 2000 i 2006. L'any 2000, el Govern del Quebec liderat pel Parti québécois realitza una reforma municipal a escala del Quebec. A Montreal, es dissenya un model de governabilitat metropolitana en tres àmbits: creació de la Comunitat Metropolitana de Montreal, fusió de 28 municipis per crear la nova ciutat de Montreal i creació de 27 districtes a la nova ciutat. Aquest procés revela l'existència de representacions diferents del Gran Montreal, fent impossible l'adopció d'una visió compartida de l'aglomeració i posant de manifest valors contraposats pel que fa a la democràcia, l'eficiència i la solidaritat a escala local i metropolitana. Un canvi de govern l'any 2003 precipita una nova reforma basada en la descentralització política dels districtes, la secessió de la majoria de municipis de Montreal i la creació de noves estructures de coordinació metropolitana. Aquest "culebrot institucional" il·lustra la dimensió ideològica de la qüestió metropolitana i la capacitat de certs grups per fer valer les seves idees en detriment d'altres, en un context marcat per les regles de joc institucionals. En definitiva, el llibre mostra que la construcció d'una visió metropolitana és un procés de mediació entre els diferents interessos i la recerca constant del compromís.