Tot i l’enorme popularitat i aprovació social d’aquest model d’organització política, ja a la dècada dels setanta es van començar a posar en marxa una sèrie de mesures encaminades a reduir l’abast dels estats del benestar, cosa que a partir de la crisi sistèmica de 2008 s’ha accentuat, fins al punt d’amenaçar de manera important la seva supervivència. Davant d’aquesta situació, sovint els professionals de l’acció social han tendit, en termes generals, a mantenir-se en un segon pla. La seva ha estat una actitud discreta, amb dificultats per teixir aliances amb altres professionals, entitats i ciutadans que treballen en l’acció social o en la defensa de col·lectius concrets. No s’ha aconseguit que l’opinió dels professionals de l’àmbit social es convertís en una veu potent i de defensa dels drets socials.

Quins són els motius que ens han portat a aquesta situació? Com es poden traslladar a l’arena pública i mediàtica els debats sobre l’acció social? Quina actitud han de tenir els professionals davant les agressions als drets socials? Pot ajudar la recerca en la consciència pública de determinades realitats? Quines limitacions existeixen per tal de poder influir en el debat polític i ciutadà sobre els drets socials? Quins mecanismes poden ajudar a revertir aquesta situació?


DEBAT 3
Professionals, innovació social i defensa dels drets socials
10 d’abril de 2014, 18h-20h