L'acte va començar amb una breu introducció a càrrec de Maite Calvo, cap de l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona, i el director del CIDOB Jordi Bacaria. Tot seguit el director de l'ICPS Joan Marcet va moderar la taula rodona de valoració dels resultats electorals, que va comptar amb la participació de Cesáreo Rodríguez Aguilera de Prat, catedràtic de Ciència Política de la UB, i Martí Anglada, excorresponsal de TV3 a Alemanya. Rodríguez Aguilera va centrar el seu parlament en les tres crisis de la Unió Europea: una crisi econòmica derivada de la manca d'un govern econòmic europeu més enllà de les intervencions de la Troika, una crisi política donat l'esgotament de les estratègies funcionalistes que han arribat a un atzucac i la crisi cultural derivada de l'absència d'un demos europeu. Pel seu compte, Martí Anglada va completar la intervenció posant l'accent en algunes paradoxes derivades: el populisme com a fenòmen derivat de l'abstenció, especialment elevada en els països de l'Europa Central i Oriental. També va instistir en el fet que les eleccions europees són una "rara avis" a nivell global: es tracta d'unes eleccions on, com a les eleccions de principis del segle XX, es pot anar a votar però el poder no està en joc.

Després de la pausa cafè va tenir lloc la segona taula rodona. Moderada per la nostra degana Anna Parés, va comptar amb les intervencions del politòleg Albert Aixalà, de la investigadora principal del CIDOB en assumptes europeus Elina Viilup i de la doctora en Ciència Política per la UAB Gemma Ubasart. Aixalà va oferir una anàlisi detallada dels resultats a nivell de grups polítics europeus mentre Viilup se centrà sobretot en analitzar les diverses derivades del fenòmen populista arreu del continent. Pel seu compte, Ubasart va parlar de la percepció dels votants: "abans l'enemic era el veí, ara és el de dalt".