Tot i que encara roman en l'imaginari col·lectiu el desig de disposar d'un habitatge en propietat, amb la crisi econòmica el lloguer ha esdevingut l'única opció viable per a les famílies més modestes del nostre país. I si parlem de famílies pobres, sense ingressos o amb algun tipus de vulnerabilitat, només si tenen accés a un 'lloguer social' poden resoldre avui aquesta necessitat bàsica.

Tanmateix la disponibilitat de parcs d'habitatges de lloguer social és avui ínfima al nostre país en comparació amb les enormes necessitats existents i els drames humans que hi ha al darrera. I aquesta greu mancança conviu amb uns estocs ingents de pisos buits en mans de les entitats financeres i de particulars, malgrat els esforços fets fins ara des dels poders públics per resoldre aquesta contradicció. Altres països del nostre entorn han desenvolupat models públics i público-privats exitosos de parcs d'habitatges de lloguer social, que ens haurien d'orientar en la solució d'aquesta necessitat a casa nostra. A Catalunya ja hi ha iniciatives incipients en aquesta direcció, que en el curs també es presentaran.