Qui decideix sobre el temps? Hem perdut el control sobre la nostra temporalitat? Qui marca els ritmes, les durades, els intervals, els terminis de les nostres vides? L’experiència del temps a la nostra societat urbana i hiperaccelerada està marcada per la impressió que el rellotge va, efectivament, més ràpid que mai. Els dies semblen massa curts, no tenim temps per encabir-hi la pluralitat d’exigències i necessitats generades per les diferents esferes de la nostra vida: el temps de treball, el temps lliure, el temps amb la família, el propi temps, el temps per dormir o per perdre el temps. I les tecnologies que havien d’alliberar-lo semblen haver-lo encongit encara més. Com és possible que s’hagi tornat un bé escàs? Podem encara recuperar la sobirania sobre el nostre temps?