Les relacions entre democràcia i capitalisme no són unívoques. Els seus valors i objectius poden ser diferents i de fet, entren sovint en conflicte. La irrupció de la globalització econòmica i tecnològica i els moviments de pluralisme nacional i cultural semblen haver tensat els equilibris ja de per si complexos entre un cert tipus de democràcia -la d'arrel liberal- amb un cert tipus de capitalisme -el que combina el mercat amb drets socials i una regulació pública en matèries econòmiques, socials i mediambientals. És com si els grans consensos sobre els que es va edificar la pau del 1945 hagin perdut vigència molt abans que se’n possibilitin de nous. Quins són? I en termes transnacionals espanyols? Vivim, arreu, una crisi de confiança institucional i de confiança també en la humanitat, en un moment en que la biotecnologia el pot modelar més enllà de l’evolució natural? Quin planeta lleguem als nostres fills? Com es clou aquesta era present del treball i quina arriba? I Europa clama reformes o una esmena a la totalitat?

Es tracta de respondre a la necessitat de trobar i reflexionar nous consensos sobre quin sistema econòmic és el que tenim i tindrem, quin sistema polític habitarem, quins sistemes de relació cultural, quines bases de relació comercial, quins referents institucionals i de confiança, quina arquitectura d’estructura social, quin sistema ecològic albirem i com el farem viable, quin tipus de relació s’establirà entre humans i robots i quines són les bases sobre les quals les desenvoluparem.