La situació que estem vivint amb la COVID-19 ha fet encara més evident el conflicte existent entre les nostres vides personals, familiars i laborals, especialment per a les dones. En aquest context té més sentit que mai aprofitar el potencial transformador de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva aprovació pels 193 països de Nacions Unides i el 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d’acció de Beijing.

L’Agenda 2030 aspira a ‘un món en el qual totes les dones i nenes gaudeixin de plena igualtat de gènere i on s’hagin eliminat tots els obstacles jurídics, socials i econòmics que n’impedeixin l’apoderament; un món just, equitatiu, tolerant, obert i socialment inclusiu, en el qual siguin ateses les necessitats de les persones més vulnerables’.

Per assolir-ho, fixa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i dedica un d’ells, l’ODS número 5, a la igualtat de gènere. Al mateix temps, declara que ‘la consecució de la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes contribuirà decisivament al progrés respecte de tos els Objectius i fites’.

La fita 5.4 de l’ODS 5 està directament relacionada amb l’economia de les cures i ens interpel·la a reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família.