Si abans de la pandèmia la lluita contra la bretxa digital ja era un repte, ara encara ho és més perquè la Covid-19 ha eixamplat aquestes desigualtats i, a més, ha accelerat el procés de digitalització en àmbits cabdals del nostre dia a dia, la feina, els tràmits amb l’Administració, la salut, la participació ciutadana o les relacions socials. És en aquest context que el debat sobre si internet és un dret fonamental que cal garantir pren rellevància. Actualment, hi ha tres postures diferents sobre el reconeixement d’internet com a dret: la que no considera internet com a dret fonamental perquè no constitueix un dret humà en si mateix; la que creu que sí que ho és, però que és un dret instrumental sense el qual no es pot accedir a altres drets humans ja reconeguts i la que defensa que és un dret fonamental substantiu perquè moltes de les activitats a la societat i molts drets econòmics, socials i culturals no es poden desenvolupar sense la xarxa i que, per tant, cal que aquest sigui exigit i garantit. 

Cal garantir internet per a tothom, com a dret instrumental o substantiu? I quin paper han de tenir agents clau com les administracions, les empreses i les mateixes entitats del tercer sector social que atenen, acompanyen i ofereixen serveis i suports a les persones amb més dificultats socioeconòmiques?

Aquestes qüestions s’aborden a l’m4Social Day, que tindrà lloc el proper 29 de setembre al Palau Macaya, organitzat per m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. A la jornada, persones expertes tractaran sobre els aspectes que poden tenir més incidència en la vida de les persones que estan quedant excloses de les oportunitats i els avenços que ofereix la xarxa. També es coneixerà l’experiència internacional d’Estònia i la de les autores d’una investigació sobre la pobresa de dades al Regne Unit, a més hi haurà una taula rodona amb representants de l’administració, el sector acadèmic, les empreses de telecomunicacions i el tercer sector social, agents que és indispensable que treballin conjuntament.

El debat d’internet com a dret fonamental és incipient, però absolutament necessari. No tenir-hi accés, no saber fer-ne un ús o no aprofitar-ne totes les possibilitats que ofereix, té un impacte directe en els drets i llibertats. El repte no només ha de ser aconseguir-hi un accés universal sinó assegurar que aquest accés sigui digne, igualitari i empoderi les persones, posant-les al centre.